Entrevista a Josep Anton Farré, responsable tècnic d’Urban Refuse Development (URD), una empresa que es dedica al desenvolupament i fabricació de solucions de recollida pneumàtica per a residus. El 90% del seu core business es focalitza en la implantació de sistemes de recollida pneumàtica de residus a l’empresa privada i al món municipal.

Sou una empresa amb seu a Lleida però treballeu amb organitzacions públiques i privades de tot el món. De quantes plantes disposeu i a quins països?

La nostra facturació és a Espanya, França, els Emirats Àrabs i Israel. Tenim sobre unes 12-13 plantes en funcionament que a dia d’avui estan recollint vora les 100 tones diàries de residus.

Quines solucions de recollida pneumàtica heu desenvolupat? Cada planta treballa amb el mateix volum de residus?

La diferència bàsica és el tipus de fracció que s’està recollint. En cada país o en cada zona és completament diferent. Hi ha instal·lacions que estan recollint dues fraccions, sigui orgànica o resta, o orgànica o envasos. Per exemple aquí a Catalunya està canviant moltíssim, i en canvi als Emirats només hi ha la fracció humida i la fracció seca. En alguns llocs s’utilitza bossa i en altres llocs no. Tots aquests canvis han fet que hàgim hagut d’anar innovant en la part del material de la pròpia canonada que transporta el residu.

Ens podríeu explicar en què consisteixen i com funcionen les solucions de reciclatge que heu creat?

La tecnologia de la recollida pneumàtica és molt semblant. És una instal·lació que al final el que fa és recollir per aspiració la brossa que has dipositat en una bústia. Substituïm el contenidor tradicional pel que és una bústia intel·ligent, on el nivell d’emplenat el gestiona un sistema d’intel·ligència artificial, que ell mateix s’autogestiona i sap quant ha de recollir en funció de la producció que té en aquella zona i en la fracció horària del dia.

Una de les solucions que vam desenvolupar amb el Clúster MAV va ser la millora de recobriments d’aquesta canonada, ja que la ràtio de reciclatge s’està incrementant però el percentatge d’impropis d’aquesta brossa continua essent bastant alt. Els materials a utilitzar a dia d’avui són una mica deficitaris quant a la vida útil, perquè estem parlant d’unes instal·lacions que tenen una vida útil de 30-40 anys. Amb el Clúster MAV hem intentat desenvolupar nous recobriments que ens ajudin a donar una mica més de vida útil a la instal·lació.

En quin punt estan aquests sistemes a nivell mundial? 

Els resultats dels estudis diuen que estem molt per sota de l’objectiu. La Unió Europea ha marcat per al 2030 una ràtio de reciclatge del 60 % i a dia d’avui a Espanya estem sobre els vint-i-llargs, trenta. El nou pla de gestió de residus ja marca una sèrie de tasques on s’implementen mecanismes, com el de recollida pneumàtica o altres, que fan que es millori aquest sistema. Per exemple hi ha la possibilitat d’incorporar un sistema SDR, que és un sistema de devolució i recompensa de tota la part d’envasos i nosaltres ja estem treballant en el desenvolupament d’algun tipus de màquina. Són coses que per exemple als països nòrdics estem molt acostumats a veure-les, però aquí a Espanya no tant.

Realment hi ha molta diferència quan aquí a Espanya o Catalunya pots veure un porta a porta o un sistema d’identificació de contenidors amb targeta o TAC o amb el mateix mòbil, o també amb el sistema propi de recollida pneumàtica de residus, del qual nosaltres tenim la implementació via sistema d’identificació des del 2011. Però quan surts de la part d’Europa i te’n vas més cap als Emirats o Israel realment no hi ha tanta conscienciació del tipus de reciclatge que s’ha de fer o de com fer-lo. Allà són bàsicament hi ha dues fraccions quan aquí en tenim cinc.

Quins són els sectors amb els que més treballeu?

Bàsicament la part de gestió de residus municipal. Pot ser una entitat pública o una entitat privada, però el 90 % dels clients són d’aquests dos sectors. A nivell del grup URD, a part dels sistemes de recollida pneumàtica de residu tenim algun altre producte també focalitzat en el tema mediambiental. Per al grup URD l’objectiu és la millora mediambiental, ja sigui a través del sistema de recollida pneumàtica de residus -que redueix les emissions de CO₂ i els gasos d’efecte hivernacle per sobre d’un 20 % en comparació amb la recollida tradicional- o amb altres productes, com poden ser el sistema de màquines de vending invers. És a dir, de retorn d’un import pel tipus d’envasos.

Fins i tot ara hem desenvolupat una paperera solar intel·ligent per a les papereres que estan en centres comercials, a les sortides de la boca del metro o en passejos amb molta densitat de població. En aquests indrets el servei de recollida hauria d’estar recollint dues o tres vegades cada dia, perquè són papereres que van dels 60 al 100 litres, i nosaltres hem fet una paperera solar compactadora que el que fa és que en lloc d’anar-hi tres cops hi puguis anar només un cop.

A nivell català, en quina situació diríeu que estem?

A nivell de gestió mediambiental respecte als residus municipals jo crec que estem molt avançats. Segons en quin punt potser no ens podríem comparar amb els països nòrdics perquè tenen una manera de gestionar-ho bastant diferent, però sí que a Catalunya el quinto contenedor, que en diuen a Espanya, que és la fracció orgànica, fa molt de temps que la fem. En el tema de la recollida pneumàtica nosaltres hi aportem valor.

«A nivell de gestió mediambiental de residus municipals estem molt avançats»

Aquest avenç quan s’ha produït?

Jo crec que l’Agència de Residus aquí hi té un paper important, conjuntament amb la Generalitat, i per exemple últimament estem veient que s’estan focalitzant molt en els sistemes de recollida intensius amb personal, com seria el porta a porta, o fins i tot amb el sistema intensiu amb tecnologia com podria ser la sensorització, els bloquejos dels contenidors de recollida tradicional o fins i tot la recollida pneumàtica de residus.

Quines complicacions hem de tenir en compte quan parlem de recol·lecció pneumàtica de residus?

Amb el sistema de recollida pneumàtica l’únic que fem és transportar la brossa que l’usuari diposita a una bústia fins a un punt de centralització. D’allà se n’anirà a la planta de tractament, de compostatge o on correspongui. Al final, per desgràcia el major hàndicap que tenim és que la gent no recicla tot el que hauria de reciclar. Per ser honestos, tots ho intentem fer molt bé, però no ho fem prou bé. Sigui perquè no se’ns posa fàcil o perquè el mercat també genera el volum de residus que genera, ja que avui vas a comprar i generes una quantitat d’envasos d’un sol ús molt important. Això la nova normativa ja ho està regulant una mica.

Realment el hàndicap més important que tenim nosaltres a nivell de recollida pneumàtica són els impropis que conté el propi residu o els errors de la gent que no recicla correctament.

«El hàndicap més important que tenim a nivell de recollida pneumàtica són els errors de la gent a l’hora de reciclar»

Què s'ha de fer per millorar això?

Jo crec que ja hi ha moltes possibilitats. A nivell de societat penso que els nostres fills ja ho veuen molt diferent de com ho veiem nosaltres. Hi ha molta part que és conscienciació, des dels més petits als més grans. Ara mateix hi ha la possibilitat que puguis llançar la brossa pel mòbil i obris la bústia pel propi mòbil. Abracem molta tipologia d’usuari però tampoc pots tenir la mateixa solució per a tothom. És un tema de conscienciació.

Les millores s’han produït en els darrers anys?

Òbviament les ràtios de reciclatge van pujant. A nivell europeu es va marcar una normativa on el 2030 hem de tenir un cert volum de reciclatge si no s’implementen altres accions. Qualsevol article que llegeixis de gestió de residus municipal el que està dient és que al 2030 el 80 % de la població estarà vivint en ciutats. El món rural s’està despoblant, això ho sabem, i vulguis o no aquestes ciutats o urbs hauran de tindre sistemes de recollida possiblement diferents o millors als que tenim a dia d’avui. El tema de la recollida pneumàtica penso que en ciutats amb una densitat de població alta és dels millors sistemes que hi ha a dia d’avui al mercat.

«La millora dels índexs de reciclatge depèn de la conscienciació»

Com garantiu el tractament eficient i sostenible d’aquest tipus de residus? 

Al final el sistema de recollida pneumàtica transporta la brossa que tu has dipositat en una bústia. Realment aquesta bústia pot ser d’orgànica, pot ser d’envasos, pot ser de paper, pot ser de resta, i el sistema l’únic que fa és transportar aquella brossa. Per això insistim molt en el tema de la conscienciació, perquè si alguna persona diposita orgànica amb una bossa d’orgànica en una bústia per exemple d’envasos, podrem limitar-li el nombre d’obertures a la setmana, podrem veure qui ha estat... però vulguis o no el sistema el transportarà igual. El transportarà en unes condicions com si fos una altra fracció, però no sabem el tipus de residu que hi ha a dins d’aquella bossa.

Quins diríeu que són els beneficis de la recollida pneumàtica de residus?

La recollida pneumàtica té una vida útil de 30-40 anys. Vulguis o no, a part que té un menor impacte ambiental, ja sigui tant en petjada de CO₂ com en generació de gasos d’efecte hivernacle, nosaltres som 100 % verds. Sobretot si ho compares amb la recollida tradicional i tota la tipologia de recollida de residus -càrrega lateral, bilateral, frontal...- i sigui quin sigui el tipus de motorització que porti el vehicle.

Si tu agafes el cicle de vida de la recollida pneumàtica de residus i la compares amb qualsevol tipus de motorització del sistema tradicional, l’impacte que tenen els vehicles és molt major que l’impacte que té la recollida pneumàtica en gasos d’efecte hivernacle i petjada de CO₂.

Quan vam fer l’estudi del cicle de vida el que menor impacte tenia després de la pneumàtica eren els vehicles a gas, i no 100 % elèctrics. Els vehicles amb la recollida tradicional necessiten una renovació de flota important, i els híbrids o els elèctrics l’impacte que té la bateria que porta un vehicle de gran tonatge és important.

«Al 2030 les ciutats hauran de tenir sistemes de recollida diferents o millors als que tenen a dia d’avui»

L’any passat vau participar a un dels projectes del Clúster MAV, concretament el de recobriments avançats per a desenvolupar solucions anti-desgast i d’elevada resistència a l’impacte per a components metàl·lics industrials. Quin valor creieu que té aquest projecte? 

Nosaltres ens vam associar al Clúster fa un parell d’anys i l’objectiu era veure quines possibilitats futures tenia incrementar la vida útil de la instal·lació de recollida pneumàtica. La recollida pneumàtica és un tub d’acer o d’acer inoxidable que està enterrat durant 30 o 40 anys i per tant pateix a nivell de corrosió i també a nivell dels impropis que porta la brossa dins de la canonada. Amb el projecte IRC que vam fer amb el Clúster MAV vam intentar millorar el recobriment d’aquesta canonada en els punts més crítics, com són colzes. Ho vam fer amb la col·laboració del Centre de Projecció Tèrmica de la Universitat de Barcelona, que ens va proposar diferents escenaris i diferents provetes, i TMCOMAS, que va ser l’empresa industrial que va portar a terme la fabricació del recobriment en qüestió.

Vulguis o no tot el que sigui incrementar la vida útil d’una instal·lació d’aquest tipus, o minimitzar el manteniment que hi pugui haver, que és una part important, tant el manteniment correctiu com el preventiu d’una instal·lació d’aquest tipus, doncs millora considerablement l’estudi del cicle de vida.

Quins avantatges creieu que té per a les empreses formar part del Clúster MAV? 

Formar part del Clúster MAV ens aporta molts avantatges que realment per si sola l’empresa no podria tenir. Tens una part de networking on estàs en contacte amb diferents empreses del sector dels materials. Pots tenir el desenvolupament o l’R+D que segurament tothom voldria dins de la seva empresa, no externalitzada perquè el Clúster no fa R+D, però sí que et dona eines per presentar subvencions, com va ser aquesta de l’IRC del 2021, o qualsevol altra per estar al dia en el món dels nous materials que van sorgint cada dia.